Léeme en Castellano
Read me in English
Us demano disculpes per aquest llarg silenci. Com a molts contes tradicionals, m’ha tocat emprendre un viatge i superar nombrosos obstacles. No ha estat gens fàcil. Afortunadament pel camí he trobat tota mena d’éssers extraordinaris que m’han ajudat, ja sigui amb un consell, un do, un objecte màgic o bona companyia, tant de prop com en la distància. Gràcies a ells i a la meva confiança en la meravella, finalment ja fa unes setmanes que vaig arribar al lloc exacte i en el moment precís, com el cargol a les cireres (podeu llegir el conte aquí).
Aquesta situació, la pròpia i la del confinament, m’ha recordat una vivència de fa anys a la Biblioteca Poble Sec – Francesc Boix de Barcelona que em va confirmar una mica els beneficis del conte meravellós especialment per a persones de 5 anys en endavant. I dic això perquè sovint tinc la sensació que els contes populars es perceben com un entreteniment banal, fins i tot qüestionable des d’un punt de vista educatiu, i sense cap altra utilitat que mantenir quiets els nens molt petits, la qual cosa em dona molt que pensar sobre una inquietant forma de valorar no només els contes, sinó també els nens.
No sé si degut a això, o potser a una mena d’ànsia d’alguns progenitors per dur els seus fills a activitats per a nens més grans que no acabo d’entendre, el cas és que d’uns anys ençà l’edat del públic infantil a les biblioteques s’ha anat reduint fins a tal punt que a les sessions anunciades per a nens de 5 anys en endavant acabes contant davant de nadons, deixant a la resta orfes de contes, o encara pitjor, potser fins i tot amb la sensació que els contes no són per a ells.
El dia de què us parlo, en canvi, el públic era una colla de nens i nenes de 6 i 10 anys que no paraven de fer preguntes, volien saber què passava, s’emocionaven amb el conte… i jo amb ells. Era un conte farcit de gegants i dracs, amb un protagonista pobre, petitó i fràgil.
Una bona rondalla (o un bon cuento, com diem en empordanès, en l’original) sempre planteja un conflicte, i us ben asseguro que el protagonista de la història es trobava en un bon embolic. De sobte, un dels nens, que estava molt ficat en la història em va preguntar, preocupat:
― Acaba bé?
I abans que jo pogués reaccionar, un altre nen, un xic més gran, li va respondre molt segur:
―Sí, els contes sempre acaben bé.
―Ah, sí? ―vaig preguntar jo, divertida. I el més gran va seguir:
―Bé, al principi sempre sembla que tot anirà malament, o molt malament, però al final sempre acaben bé.
La resposta em va fascinar. Sovint em trobo amb pares preocupats amb els traumes que puguin tenir els seus fills per escoltar contes on hi apareixen monstres, éssers malignes i tota mena de perills. M’hagués agradat que fossin allà, escoltant aquest al·legat a la resiliència, per veure que seus fills estan en bones mans amb els contes tradicionals. Els nens de si fa no fa 5 anys distingeixen perfectament entre el conte i el món real, i és una pena que els adults, en canvi, jutgin els contes des de la perspectiva del món real i, en canvi, no se n’adonin que en aquests contes, batega l’experiència de milers de persones que van viure temps molt durs i que, d’alguna manera van tirar endavant inspirats per aquestes històries on el fràgil, el vulnerable, el qui enfrontava un món ple de perills, tirava endavant.
Per a mi els contes populars són una mena de simulador, un entorn segur per guanyar confiança a l’hora d’enfrontar els perills, una guia que t’ajuda a transitar sense por pel mapa de la vida. I tanmateix hi ha una tendència pedagògica que s’inclina per despullar les històries de perills i problemes per tal de no traumatitzar els nens, com si esborrant-los dels contes els poguéssim fer desaparèixer de la vida real.
El conte tradicional parteix d’un però, un conflicte, una adversitat. Si no hi ha conflicte, no hi ha problema, tampoc no hi ha lluita ni aprenentatge i, llevat d’algunes excepcions, tampoc no hi ha conte. No veig millor manera d’aprendre que en un món on tot s’hi val, fins i tot enfrontar les pors més terribles, on poder entrar i sortir de la història en qualsevol moment, i així el dia que ens toquin viure temps estranys, puguem entomar els perills amb resiliència, un do que de vegades m’han dit que posseeixo, i si és així, crec fermament que me’l devia donar algun druida o algun altre ésser feèric dels contes pels quals transito.
D’avui en vuit, el proper dimecres 20 de maig les 11 del matí em podreu trobar al canal d’Instagram de sessions en directe de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona contant dos contes més de la sessió «Bimbirimboo! 2a part». No vaig ser a temps d’avisar al bloc de la primera part, però espero que hi hagi més ocasions per a repetir aquests contes, o bé uns altres.
Contar contes per instagram en directe em produeix una sensació estranya, doncs la presencialitat que es produeix és falsa: jo no us puc veure a vosaltres ni puc adaptar el conte a un públic reunit sota el mateix sostre, de manera que si teniu alguna observació que m’ajudi a millorar la contada, us agrairé que me la feu arribar.
Seran dos contes de mar, aquesta vegada d’aigües fredes. En el primer, de les illes Òrcades, hi trobem un protagonista pobre i vulnerable que empren un viatge per enfrontar un monstre, i en el segon coneixerem un dels herois d’un poble que sap molt bé el que és viure en condicions extremes: els inuit. Me’l va contar l’explorador i antropòleg Francesc Bailón i el va escoltar a Groenlàndia de boca d’un inuk caçador del gran nord. Tots dos contes dibuixats per la Maribel Tornero, que cada dia emprèn un viatge no exempt de perills fins a la farmàcia on treballa per ajudar als qui ho necessiten. M’agradaria que els aplaudiments d’aquesta sessió fossin per a ella.
dimecres 20 de maig a les 11h
bimbirimboo! 2a part: contes amb kamishibai, històries amb gust de mar
sessió d’uns 20 minuts en català
des d’un compte d’instagram al mòbil: bibliotequesbcn_acasa
des d’un compte d’instagram a l’ordinador: www.instagram.com/bibliotequesbcn_acasa/
la sessió podrà visualitzar-se a posteriori en el canal de biblioteques durant 24 hores
contes per telèfon
només cal que m’escriguis per proposar dia i hora i dir-me a quin lloc vols o voleu viatjar per tal que pugui triar el conte més adient del meu repertori. fins aviat!
a on veure i escoltar contes aquests dies
l’associació de professionals de la narració oral d’Espanya ha confeccionat aquesta llista per a quan tingueu el cuquet de veure i/o escoltar contes
En comptes de moure’m d’una banda a l’altra, em quedo a casa i des de la finestra aixeco la vista al cel, com per créixer cap amunt, i aprofito per observar els núvols i fixar-me en les seves formes, doncs sovint amaguen éssers fantàstics, com ara dracs desitjosos de tempestes.
rebost. I si no, també podeu rescatar uns brots d’alfàbrega i en lloc de deixar que es panseixin de tristor al prestatge de refrigerats del súper, donar-los una segona oportunitat. Tan sols s’han de posar en aigua en un pot de vidre, buscar un lloc agradable per a ells amb llum i esperar. En una setmana i escaig, si la planta es troba a gust, començaran a créixer-li arrels, i quan toqui tornar a escola, ja la podreu traslladar a un test.
