Feliç 2022
Enguany sovint m’ha vingut al cap un dels motius que més em fascinen dels contes tradicionals: el d’haver de caminar fins a gastar un parell de sabates de ferro. Sol aparèixer quan un personatge trenca un tabú: com a càstig no aconseguirà el seu objectiu fins a haver caminat tant que gasti les soles d’unes sabates de ferro, que ja és dir, o fins i tot diversos parells (en alguns contes fins i toat s’esmenten cent, tota una proesa).
M’imagino el personatge caminant sense parar, amb la impressió que el seu patiment no s’acabarà mai. Com inacabable sembla també la pandèmia i l’allunyament d’una de les coses que més estimo del món, que és contar contes.
Tanmateix, el fet de saber que en els contes el caminant sempre acaba per gastar les soles de ferro i aconseguir el seu objectiu després de moltes penalitats, et dota d’una resiliència a prova de bomba. Doncs fins i tot les situacions més penoses poden acabar portant-te fins el que estàs buscant. De moment ja ens ha portat fina a final d’any, i res no m’impedeix compartir un conte amb vosaltre. I parlant de sabates de ferro, en aquesta ocasió he escollit un conte d’animals que calcen sabates de ferro i els gasten amb força regularitat, que espero us agradi:
Diuen que hi havia un pagès que tenia un cavall molt vellet a les seves terres, i un dia el cavall va fugir cap a les muntanyes.
― Quina mala sort! ―van dir els veïns en saber-ho.
― Mala sort, bona sort… Vés a saber! ―va respondre ell, i ningú no el va entendre.
Una setmana després, el cavall va tornar de les muntanyes… amb tot un ramat de cavalls i es van quedar a les terres del pagès.
― Quina bona sort! ―van dir els veïns.
― Bona sort, mala sort… Vés a saber! ―va respondre el pagès.
L’endemà, el fill del pagès va intentar pujar a un dels cavalls salvatges, va caure i es va trencar la cama.
― Quina mala sort! ―van dir els veïns.
― Mala sort, bona sort… Vés a saber! ―va respondre el pagès.
Uns dies més tard, l’exèrcit va entrar al poble i va reclutar tots els joves per anar a la guerra. Llevat del fill del pagès, perquè tenia la cama trencada.
― Quina bona sort! ―van dir els veïns.
― Bona sort, mala sort… Vés a saber! ―va respondre el pagès.
Us desitjo un any amb bona sort i bons contes!
