Recordo el dia de cap d’any amb el meu avi dient: «Demà, si us lleveu ben aviat, podreu veure passar pel carrer l’home dels nassos, que té tants nassos com dies té l’any.» Tots els néts vam caure una vegada o altra en la trampa, llevant-nos d’hora per veure passar pel carrer algun ésser extraordinari amb la cara farcida de nassos, i ens quedàvem, mai millor dit, amb un pam de nas quan l’avi ens explicava la broma, fent-se un tip de riure. La meva mare diu que el nostre besavi ja li havia fet aquesta broma a ella i a la seva germana ...