ES / CA / EN

FEST 2015: Diari de bord 1 / Diario de a bordo 1

13/05/2015 - blogue

Primera entrega del diari de bord, que pretén registrar el procés de preparació i participació d’ANIN (Associació de Narradores i Narradors) al FEST (Federació Europea de Narració Oral) d’enguany.

Primera entrega del diario de a bordo, que pretende registrar el proceso de preparación y participación de ANIN (Asociación de Narradoras y Narradores) en el FEST (Federación Europea de Narración Oral) de este año. (más abajo en castellano)




Amollant amarres
Enguany, dins del Grup de Treball del FEST d’ANIN, format per Patrícia McGill, Sophie Heydel i jo mateixa, volíem millorar la connexió entre els socis d’ANIN i el FEST, fer-ne més partícips als socis que ho volguessin. Alhora desitjàvem provocar i escoltar el que els socis volien aportar al FEST. Així que ens vam reunir i vam donar volts al tema, llençant idees a l’aire. Aquestes reunions solen ser molt inspiradores, i tot que de vegades surten idees molt esbojarrades, al final tenen exactament la dosi de bogeria necessària que ens cal. El té i els muffins hi van ajudar.

Quins eren els puntals del FEST per a nosaltres? Primer de tot, la trobada per si mateixa, el fet de reunir-se i fer una cosa junts. També la creativitat, els disparadors que s’activen en conèixer detalls i matisos del que fan altres persones a altres regions del continent i més enllà. La idea de fer xarxa, establir connexions, teixir vincles entre persones, ens semblava bàsica. Però com transmetre-ho a la resta de socis? I com parlar-ne sense fer-ho avorrit?

Vam pensar que era millor passar del dit al fet, i que potser el que ens atreia del FEST (trobada, creativitat, fer xarxa), ens podria fer servei. «I si fem alguna cosa manual, que ens mantingui les mans ocupades i ens serveixi d’excusa per aplegar-nos i parlar? Com per exemple, teixir xarxes de pescadors», va dir la Patrícia. Ens va agradar la idea, sobretot per la seva aparent impossibilitat. I he dit aparent, perquè l’endemà, navegant per la xarxa, vaig descobrir que precisament al barri de pescadors de la Barceloneta hi havia un lloc on existia la possibilitat de fer un curs de teixir xarxes de pescador. I com que s’ha d’estar obert a les possibilitats, ens hi vam anar. El lloc, que semblava esperar-nos, ens va encantar, i guiades per l’instint amb què de vegades ens guien les històries, vam posar en marxa el projecte “Anem a fer xarxa” una trobada per als socis on, amb l’excusa d’aprendre a teixir xarxes de pescar, parlaríem dels temes que es tractaran al FEST d’enguany, per no anar amb les mans buides, xerraríem de contes, i de pas, potser fins i tot engegaríem un nou projecte d’ANIN.

11 d’abril de 2015, Centre Cívic Pati Llimona

La convocatòria de la primera trobada del projecte «Anem a fer xarxa», voltada de misteri i de l’ambigüitat que comporta l’expressió «fer xarxa», va picar la curiositat dels socis. Cap a les cinc la gent va anar desfilant pel Pati Llimona amb una delícia gastronòmica, complint una de les consignes, que pretenia reproduir un costum habitual a moltes trobades del FEST. 
Vam posar les cadires en cercle i al mig, al terra, un gran mapa d’Europa. La Patrícia havia escrit els noms de les diferents conferències (Oslo 2008, Lausana 2009, Reading 2010, Toledo 2011, Alden-Biesen 2012, Roma 2013, Skellefteå 2014 i Kea 2015) sobre culleretes de gelat  situades damunt del mapa.
Vam començar per presentar en Xavi Abraham, de la Confraria de Pescadors de Barcelona, qui va començar a parlar sobre com es fa una xarxa (o xàrcia) radicional, començant per un fil, teixint un nus rere l’altre fins formar una xarxa. I quan la xarxa es trenca, es pot tornar a apedaçar amb un tros de fil, teixint nous nusos. I mentre ell parlava, mentalment vaig anar teixint paral•lelismes per explicar què és el FEST per a nosaltres, o què pot arribar a ser, i fins i tot per a explicar-nos com a associació.
Després amb la Patrícia ens vam asseure al terra i vam anar resseguint el recorregut del FEST damunt del mapa, mentre els socis comentaven i preguntaven detalls, n’afegien d’altres, establien connexions entre el FEST i l’ANIN. 
I a mesura que parlàvem de l’esperit del FEST, de les sensacions de cada trobada recollides per diversos participants, també vam anar parlant del camí recorregut per ANIN com a associació, creada 17 anys enrere, i ens va semblar que, d’alguna manera, la nostra associació era com el FEST a escala molt reduïda, i aquesta mena de joc de miralls ens va permetre veure’ns des d’una altra perspectiva. I recordar projectes realitzats, moments compartits, sensacions…

Vam parlar de l’aposta per la creativitat compartida que va moure des d’un principi el FEST, de la necessitat de donar-li una estructura, de l’energia i l’esforç que comporta fer quelcom col•lectiu, sense ànim de lucre, només pel fet de compartir una cosa en la que creiem; del treball lent i minuciós de crear una xarxa de persones, i de la importància d’apedaçar la xarxa quan es trenca. De tot el treball tediós, però necessari, per poder donar continuïtat a un projecte, i del perill que es corre de perdre de vista el tot.

Algunes paraules que m’agradaria destacar de les que van sorgir aquella tarda, al llarg del recorregut per les diferents conferències anuals: crear, experimentar, intercanviar, possibilitats, teixir relacions, estructura, tranquil•litat, reflexionar, digerir, organització, històries en moviment…

En acabar el recorregut, vam seguir parlant mentre compartíem els requisits aplegats. Hi havia tantes coses que no sabíem què menjar, i vam anar tastant una mica de tot: des del tradicional berenar de pa amb xocolata, pa amb oli, pa amb vi i sucre, o amb fuet, o olivada… fins a platillos més exòtics com ara panqueques amb almívar de llet, humus de remolatxa, scones amb curd de llimona i unes maduixes del Maresme ben fresquetes. Al voltant de la taula també van sortir idees, es van refer llaços, gairebé es van esbossar projectes… Vam engrescar la gent perquè seguissin amb el taller al maig, però no va fer massa falta, ja es van engrescar ells mateixos, perquè aquest és l’encant de les trobades, sempre et quedes amb ganes de més.


El 9 de maig serà la propera trobada. Començarem a teixir xàrcies de pescar. Parlarem de contes i immigració, narrarem contes de pescadors, o potser ens anirem per altres camins, i també estarà bé, doncs de vegades convé deixar-se portar cap a on bufi el vent. Com a narradors, solem tenir molt present la importància de convocar el grup, i tanmateix, cada vegada que ens reunim en una trobada com aquesta, sembla com si redescobríssim la importància de trobar-se i fer alguna cosa tots plegats. Per això de vegades és necessari que una idea boja o inesperada et posi a lloc i et torni el teu reflex des d’una altra perspectiva.



Soltando amarras
Este año, en el Grupo de Trabajo del FEST de ANIN, formado por Patricia McGill, Sophie Heydel y yo, queríamos mejorar la conexión entre los socios de ANIN y el FEST, hacer más partícipes de ello a todos los socios que quisieran. A la vez, deseábamos provocar y escuchar lo que los socios querían aportar al FEST. Así que nos reunimos y le dimos vueltas al tema, lanzando ideas al aire. Estas reuniones suelen ser muy inspiradoras, y aunque a veces nos salen ideas muy locas, al final resultan tener exactamente la dosis de locura necesaria que necesitamos. El té y los muffins ayudaron.
¿Cuáles eran los puntales del FEST para nosotras? Primero, el hecho del encuentroen sí, de reunirse y hacer algo juntos. También la creatividad, los disparadores que se activan al conocer detalles y matices de lo que hacen otras personas en otras regiones del continente y más allá. La idea de trabajar en red, establecer conexiones, tejer vínculos entre personas, eso era también primordial. ¿Pero cómo transmitirlo al resto de socios? ¿Cómo hablar de ello sin hacerlo tedioso?
Pensamos que mejor sería pasar del dicho al hecho, y que quizá lo que más nos atraía del FEST (encuentro, creatividad, trabajar en red), nos sería de ayuda. «¿Y si hacemos algo manual, que nos mantenga las manos ocupadas y nos sirva de excusa para reunirnos y hablar? Por ejemplo, tejer redes de pescar», dijo Patricia. Nos gustó la idea, sobre todo por su aparente imposibilidad. Y digo aparente, porque al día siguiente, navegando por la red, descubrí que precisamente en el barrio de pescadores de la Barceloneta había un lugar donde existía la posibilidad de hacer un curso de tejer redes de pescar. Y como hay que estar abierto a las posibilidades, allá que nos fuimos. El lugar, que parecía estar esperándonos, nos encantó, y guiadas por ese instinto con que a veces nos guían las historias, pusimos en marcha el proyecto “Anem a fer xarxa” (Vamos a tejer redes), un encuentro para los socios en el que con la excusa de aprender a tejer redes de pesca, hablaríamos de temas que se tratarán en el FEST, para no ir con las manos vacías, charlaríamos sobre cuentos y, de paso, quién sabe, puede que incluso podríamos poner en movimiento un nuevo proyecto de ANIN.

11 de abril de 2015, Centro Cívico Pati Llimona
La convocatoria del primer encuentro del proyecto “Anem a fer xarxa”, aderezada con el misterio que otorga la ambigüedad de la expresión “fer xarxa” (tejer redes), despertó la curiosidad de los socios. Hacia las cinco, la gente fue llegando al Pati Llimona con una delicia gastronómica, tal como rezaba una de las consignas, que pretendía reproducir una costumbre  habitual en muchos encuentros del FEST. Colocamos las sillas en círculo y extendimos un gran mapa de Europa en el suelo. Patricia había escrito los nombres de las diferentes conferencias (Oslo 2008, Lausana 2009, Reading 2010, Toledo 2011, Alden-Biesen 2012, Roma 2013, Skellefteå 2014 y Kea 2015) en cucharitas de helado situadas sobre el mapa.
Empezamos por presentar a Xavi Abraham, de la Cofradía de Pescadores de Barcelona, quien empezó a hablar sobre cómo se hace una red tradicional, partiendo de tan solo un hilo, tejiendo nudo a nudo hasta formar una red. Y cuando la red se rompe, puede volverse a remendar con un trozo de hilo nuevo, tejiendo nuevos nudos. A medida que él hablaba, mentalmente fui tejiendo paralelismos para explicar lo que es el FEST para nosotros, o lo que puede llegar a ser, e incluso para explicarnos como asociación.
Luego Patricia y yo nos sentamos en el suelo y fuimos mostrando el periplo del FEST sobre el mapa, y los socios participantes iban comentado y preguntando detalles, y añadiendo otros, estableciendo conexiones entre el FEST y ANIN.
Y es que a medida que íbamos hablando del espíritu del FEST, de las sensaciones de cada encuentro recogidas por diversos participantes, también fuimos hablando del camino recorrido por ANIN como asociación, creada 17 años atrás, y nos pareció que, en cierto modo, nuestra asociación era como el FEST a una escala muy reducida, y esta especie de juego de espejos nos permitió vernos desde otra perspectiva. Y recordar proyectos realizados, momentos compartidos, sensaciones…
Hablamos de la apuesta por la creatividad compartida que movió desde un principio el FEST, y también de la necesidad de dotarlo de una estructura, de la energía y el esfuerzo que conlleva hacer algo colectivo, sin ánimo de lucro, solo por el hecho de compartir algo en lo que creemos, del trabajo lento y minucioso de crear una red de personas y de la importancia de reparar la red cuando se rompe. De todo el trabajo tedioso pero necesario para poder dar continuidad a un proyecto, y del peligro que se corre de perder de vista el todo.
Algunas palabras que me gustaría destacar de las que surgieron esa tarde, durante el recorrido por las diferentes conferencias anuales: crear, experimentar, intercambiar, posibilidades, tejer relaciones, estructura, tranquilidad, reflexionar, digerir, organización, historias en movimiento…
Al acabar el recorrido, seguimos hablando mientras compartíamos los manjares reunidos. Había tal abundancia que no sabíamos qué comer, fuimos probando un poco de cada cosa: desde la tradicional merienda de pan con chocolate, o con aceite, o con vino y azúcar, fuet, olivada… hasta platillos más exóticos como panqueques con dulce de leche, humus de remolacha, scones con curd de limón y unas frescas y jugosas fresas del Maresme. Alrededor de la mesa también surgieron ideas, se renovaron lazos, casi se esbozaron proyectos… Animamos a la gente a proseguir con el taller en mayo, aunque no hizo demasiada falta, se animaron ellos solos,  pues ahí radica el encanto de estos encuentros, siempre te quedas con ganas de más.

El 9 de mayo será el próximo encuentro. Empezaremos a tejer redes de pescadores. Hablaremos de cuentos e inmigración, de cuentos de pescadores, o quizás nos vayamos por otros caminos, y también estará bien, pues a veces conviene dejarse llevar según dónde sople el viento. Como narradores, solemos tener muy presente la importancia de convocar al grupo, y sin embargo, cada vez que nos reunimos en un encuentro como estos, es como si redescubriéramos lo importante que es encontrarse y hacer algo juntos. Por eso a veces es necesario que una idea loca o inesperada te devuelva la cordura, devolviéndote tu reflejo desde otra perspectiva.

Comments are closed.